Terra i aire a Mouffetard.

Vaig decidir endinsar-me pel mercat de rue Mouffetard més aviat que seguir per la rue Monge. M'agrada buscar camins alternatius per tornar cap a casa. Rue Mouffetard té una olor especial, alguna cosa que m'és familiar. És com si en alguna altra vida hagués viscut allà, potser a la casa del jardinet idílic on m'aturo cada cop que passo. O potser havia estudiat a l'école maternelle, entre rosers i tobogans. No sé explicar el perquè, però Mouffetard i jo tenim una relació especial. A banda i banda del carrer hi ha parades de fruita, carn, peix, vins i formatges. Les olors s'entrellacen entre elles i jo jugo a separar-les: crèpe de xocolata, lluç, mandarina, espècies, formatge... formatge. Sempre acaba predominant l' olor de formatge sobre qualsevol altra fins que un flaire de pà recent sortit del forn esborra totes les altres olors. És com si el pà fos l'essència de tots els aliments.

Tot i que no tothom identifica rue Mouffetard com un carrer artístic, sempre he pensat que molts artistes debien escollir aquest carrer per viure. Viu, ple de cafès, jardins, no deixa de transmetre màgia.

M'aturo. A la façana d'una casa hi ha dibuixat un arbre gegant. L'arbre com a símbol de la natura inspiradora del pensador, de l'artista. Terra i aire alhora, essència de vida. El firma Pierre Alechinsky. Al costat, Yves Bonnefoy hi escriu una poesia. Mouffetard és carrer d'artistes... i minspira.

"...Philosophe, as tu chance d'avoir l'arbre dans ta rue, tes pensées seront moins ardues, tes yeux plus libres, tes mains plus désireuses de moins de nuit".