La baguette de boulangerie

 Avui dissabte, m’he llevat d’hora al matí, és a dir a les 12h del mig dia, hora en què es lleven els parisins mandrosos per anar a comprar la baguette el dissabte o diumenge. I m’he dit, aquesta és la ocasió perfecte, ni massa tard, ni massa d’hora. És la hora d’anar a comprar la baguette. Aixi que amb el pijama a sota i el cabell despentinat com una vrai parisienne me n’he anat a la Boulangerie Grégoire, el forn que em sembla més verídic dels que estan al costat de casa meva. Hi ha alguns aspectes que s'han de tenir en compte a l’hora de detectar una bona boulangerie: per començar, no  ha de tenir trenta mil tipus d’entrepans, pizzes i quiches; tampoc ha de ser una patisserie, ha de tenir com a màxim quatre tipus de dolços com la madeleine, el croissant i el pain au chocolat, potser la palmière, i alguna tarte aux pommes; la cua ha de ser considerable; i, per acabar, les persones formant la cua han d’anar amb el pijama a sota, indicador de que viuen pel barri i de que tenen molta gana de baguette cruixent. Arriba el meu torn i em demano la meva primera baguette de boulangerie a Paris. I amb el pa sota el braç i el solet del mig dia, provo el crustó que destapa el secret: aquesta baguette és deliciosa! I és que només els francesos saben fer la baguette i el croissant excel.lents. Ara toca la fase més gustosa: preparar-se l’entrepà amb molt d’amor. Enlloc del pa amb tomàquet català, l’entrepà de pernil en dolç i crudités francès s’ha de preparar amb mantega, beurre breton si és possible, la millor mantega de França. He de confessar que al principi trobava inapropiat posar mantega als entrepans de pernil salat, per exemple, perquè em semblava un atemptat gastronòmic. Ara opino que la mantega permet assaborir millor el gust de l’embutit que li poses a dins, mentre que l’acidesa del tomàquet, de vegades, esborra la textura original d’un bon pernil.

Amb l’entrepà al davant i acompanyada de “La chanson de prévert” de Serge Gainsbourg comença un dissabte à la française.